11.12.12

Auditori de Montcada i Reixac



Em complau informar-vos de la meva propera exposició, que tindrà lloc a 
l'Auditori Municipal de Montcada i Reixac.
Inauguració el día 15 de gener a les 19:30 h.
Plaça de l'Església,  12
Montcada i Reixac

La meva anterior mostra a l'Auditori de Montcada l'any 2008,
em va ser concedida amb motiu d'haver aconseguit el 1e Premi de Pintura Joan Ramon Masoliver 2007.

Fragment del text que va fer Ramon Casalé per a l'ocasió.


"quan hom veu el treball de Núria Guinovart entén que l’art té moltes vessants, molts camins creatius, i que això fa que mantinguem obertes les portes a noves maneres de representar-lo, que no tot estar immers amb la lluita estèril de la confrontació abstracció-figuració, sinó que la idea de pintura va més enllà, que existeixen més formes d’entendre l’art i no dirigir-lo en una sola direcció. Per sort, Núria Guinovart ho ha entès perfectament, i deixa clar que el silenci i la reflexió són els millors antídots per contemplar assossegadament l’obra d’art".


Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art
Novembre 2007


Ahir es va inaugurar a lAuditori de Montcada i Reixac una exposició temporal protagonitzada per la pintora Núria Guinovart. La proximitat de la mostra amb el famóbarco de lempresa cimentera Asland, és pura anècdota, però genera reflexions interessants sobre els usos que hom pot donar a larena grisa i la riquesa que pot derivar-ne, en la pintura. Guinovart escampa sobre la tela una capa fina de ciment, sobre la que treballa, fa incisions i intenta provocar accidents expressius.
Lartista recorda que lAuditori lha visitat ja dues vegades. La primera va ser el 2008 en motiu de ser la guanyadora del Premi de Pintura Joan Ramon Masoliver 2007. Hi torna cinc anys després amb el seu mateix discurs pictòric, però més madur i consolidat. Lartista ens confessa que el Premi li va servir per veure que la seva obra tenia bona rebuda i li va donar ales per seguir endavant, amb més seguretat.
Aquesta reflexió podria semblar errònia per un poeta com Rilke que en la seva Cartes a un jove poeta, detesta la crítica i emfatitza lexpressió artística personal més genuïna, sense més avals que els propis interns. Però, per mi els artistes són encara més bons, si són capaços de traduir el seus impulsos interns en un llenguatge comunicatiu i amb empatia amb el voltant, sense perdre la sinceritat en un mateix. De manera que el feedback dels espectadors i el seu judici, sigui o no basat en prejudicis, sempre dóna pistes.
Tornem a Montcada: Núria Guinovart hi ha portat obra recent, realitzada entre el 2011 i el 2012. Segons ens explica ella mateixa, ha donat més pes, que en altres mostres, a la seva incursió al gravat calcogràfic on juga a traduir la duresa, el tacte aspre i les incisions sobre el ciment. El material, les textures i el dibuix lineal són les lletres de les pintures de Guinovart. En el gravat es recobreixen dun aire més racional. 
Però hi ha hagut evolució en lobra de Guinovart en aquests cinc anys?  Potser a primer cop dull ens semblaran bastant iguals. Però si entrem a comparar,  apreciarem un tipus diferent de línies: més erosió i càstig en lobra del 2008, més simplificat ara. Sha de tenir en compte que el dibuix sobre el ciment no obeeix tant a latzar com a la guia dun discurs intern de lartista, que pensa en una situació, en un sentiment, una idea. No es tracta descampar el ciment i ratllar-lo, sense sentit. El dibuix expressa un estat i el ciment ho potencia amb el seu discurs de grisos i textures.
Darrera de laire natural de les peces hi ha un procés de creació constructiva. El que Guinovart té clar és que el seu camí es va fent a poc a poc, i que no té, perquè haver-hi canvis dràstics en el seu discurs. Pollock va seguir sempre un discurs semblant, també, i els canvis es van anar introduint poc a poc. Són discursos, potser generats amb nervis diferents, però crescuts de forma bastant similar als arbres: van creixent tot i les tempestes i els rigors del clima i lambient. L'Auditori de Montcada és a la plaça de l'Esgésia, 12.

Aleix Mataró
Crític d’Art

Associació Internacional de Crítics d’Art

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada