19.9.17

La recerca constant de la matèria amb les seves limitacions, m'ha portat a treballar amb diferents elements al llarg de la meva trajectòria, però es ara amb el ciment, les ceres i el quitrà on he trobat el meu propi llenguatge. Hem proporciona el resultat desitjat, la llibertat i la força per expresar-me.
La meva obra es un procés de sensibilització i passió, construint espais de brevetat formal.
La essència de les formes mínimes i sòbries son la presencia de un moment únic, la simplicitat i la monocromia l'energia de les emocions.
Deixo de banda tot allò superflu per quedar-me amb el subtil recorregut del traç i la duresa de la petja. Es el conjunt del meu passat, anclat en el present, amb la nuesa del silenci.
Son sentiments que no puc expressar amb la paraula, però si amb la mudesa del ciment, mostrats des de la creativitat plàstica. Núria Guinovart

18.9.17

Apreciació subjectiva d’ARNAU PUIG

Les obres de la Núria s’emplacen al marge de l’abstracció perquè si bé responen a una actitud gestual, tanmateix no volen ni pretenen ser abstractes sinó representatives d’elles mateixes. Vindrien a ser presències minimalistes (sense els referents que les significarien directament) de sentiments i de sensacions.
Circulen perquè són emanacions – òbviament perquè responen al criteri de ser art – controlades dels impulsos i actituds en i davant la vida. El seu llenguatge, similar formalment a les cal·ligrafies, és estricte estenografia gravada en un suport especialment receptiu perquè hi consti indeleblement el tret personalment incisiu de qui procedeix a executar-lo. Com quan el poeta o l’enrabiat planta al paper, mur o on sigui, els signes expressius de les seves reaccions davant la realitat.
El fet que testimonia que són d’absoluta sinceritat aquests signes encastats en els espais encimentats, són els mots o frases verbals que com títols indicatius d’orientació perceptiva el seu executor acompanya les realitzacions matèriques. En aquesta circumstància personal creativa, en front del mininalisme conceptual de tradició americana, el que és plasmat o esgrafiat significa, mostra, més del que és percep, atès que al·ludeix al que després de percebut hom arriba a sentir. L’obra és present i futurible ensems; es tracte i conté  les  fissures gestuals, corporals, del crit que hom expressivament i intencionadament llença.
Arnau Puig i Grau - Filòsof i Crític d'Art  

    

17.9.17

L’austeritat expressiva de Núria Guinovart per DANIEL GIRALT-MIRACLE



L’obra pictòrica de Núria Guinovart és, des dels seus orígens, una exploració de l’espai, un espai entès en el sentit més filosòfic del terme, com l’oposició entre el ple i el buit. I aquesta recerca és el que havia expressat en la seva obra anterior amb imatges contundents, ben vertebrades, enriquides pel tractament de la matèria, per les traces, relleus i textures que delimiten el territori dels seus quadres.
El seu món plàstic, però, assoleix en els treballs més recents una nova dimensió, molt més penetrant i intensa, perquè tot i que segueix utilitzant matèries tan sòrdides com el ciment, el quitrà i la pólvora, les implementa amb el color, que administra de manera molt controlada pel que fa als tons. Això li permet mostrar uns espais que no són genèrics, sinó que són viscuts (físicament o mental), com es posa de manifest en el mateix títol d’aquesta sèrie i en el de cadascun de les obres que la integren: “Lloc proper”, “Cel rogent”, “Paisatge de matinada”, “Corredor secret”, “Jo em quedaré aquí”, “Paisatge somiat”...
L’experiència pictòrica de Núria Guinovart sempre l’ha portada a buscar el sentit del lloc en relació al temps, de l’espai en un moment i en unes circumstàncies determinades, i a articular un discurs poètic íntim, profund, carregat de sentiments, que aconsegueix que la matèria parli, i encara que segueix emprant una gramàtica de mínims (grans faixes horitzontals i/o verticals i línies i traços austers i enèrgics), el seu cosmos gairebé minimalista, es veu vigoritzat ara per les masses de color que, juntament amb el rastre i la petjada, construeixen les seves obres i permeten albirar nous horitzons a la seva pintura. 
Daniel Giralt-Miracle

12.12.16

Galeria TRAMA


"Abstraccions"
Exposició col.lectiva de quatre artistes
amb un llenguatge propio.
Garikoitz Cuevas, Núria Guinovart, Lourdes Fisa y Guillermo Fornes.

17.12.16 al 10.1.17

16.9.15

Espai M




15.9.15

Sala PARÉS - Barcelona



LA POÈTICA DE LA PINTURA
L’espai 2 de la Sala Parés de Barcelona acull del 10 de març al 5 d’abril 2016.

El poeta i crític d’art  José Corredor-Matheos en el seu llibre de poemes “El don de la ignorancia”, fa referència al pintor informalista francès Pierre Soulages, màxim representant de la tendència sígnica, on el grafisme és essencial. A Soulages també se’l considera com al “pintor del negre”.

El fet que relacioni la pintura de Soulages amb l’obra  de l’artista barcelonina Núria Guinovart, obeeix a la circumstància de que ambdós donen importància a un determinat color que, a més, és neutre, cas del negre, encara que per a Guinovart el gris també comparteix  protagonisme. No és gens fàcil moure’s, sobretot dins de l’abstracció, en un monocromisme que denoti la dificultat existent al moment d’enfrontar-se a un espai pictòric concret, però que a la vegada produeix un tipus de sensació a nivell visual ben singular.

L’artista sap conjugar amb eficiència el color i la tècnica pictòrica, sobretot per l’ús que fa d’un material no gaire emprat pels artistes, com és el ciment, ja que els únics exemples  que tenim són l’ utilització del   fibrociment o del quitrà. Aparentment el ciment sembla un material dur i pesat, però en realitat no és així, sinó que l’artista sap donar-li una flexibilitat i una lleugeresa extraordinària, quasi bé com si tractés amb fibra de vidre. El fet que s’interessi pel ciment prové de la seva estada a Itàlia, concretament a Bergamo, on va anar a estudiar la tècnica de l’encàustica , encara que  va acabar interessant-se per la manera de treballar el ciment a nivell escultòric.

A l’exposició actual és perceben certes diferències respecte a les seves creacions anteriors, com és l’aparició d’un altre color que no és el negre o el gris, cas del sípia, per denominar-lo d’alguna manera, ja que la pròpia artista el defineix com el “negre del cel de la tarda”. Tanmateix, el negre ocupa un espai molt important a nivell compositiu, degut principalment  a l’aparició d’unes fines línies verticals, com si fossin uns arbres que sobresurten en un paisatge solitari i silenciós. A més del ciment o el quitrà , ara també incorpora  ceres i vernissos.

Núria Guinovart vol expressar en les seves obres les emocions i els sentiments que porta dins, on la reflexió i la meditació sorgeixen a la vegada. El tema preponderant és el paisatge, un paisatge que més aviat  s’intueix, degut principalment per l’aparició de la línia de l’horitzó  que separa el primer pla del segon. A més, la inclusió d’unes línies verticals com si fossin arbres, encara reafirmen més aquesta idea.  De fet l’espectador sembla que contempli dos obres dins del mateix quadre.

Tanmateix, el grattage aplicat a la superfície del quadre, a diferència   d’obres anteriors  en que sorgien unes  línies horitzontals, ara es troben en uns punts concrets de la composició, com una mena de forat, donant la sensació d’espai buit, fet aquest, que provoca que l’obra pugui respirar.  

Crec que és important ressaltar que el treball de Núria Guinovart representa una nova manera de mostrar el color, a diferència del que feien els pintors fauvistes i els expressionistes abstractes, cas de Rothko o Ràfols Casamada, que empraven colors càlids i freds. En  canvi ella treballa amb tonalitats  neutres com el negre i el gris. Precisament la mateixa artista amb motiu d’una recent exposició senyalava que “m’agrada que els meus quadres siguin simples, gens rebuscats”. Això és precisament la gran aportació de Guinovart al món de l’art: anar a la recerca de l’essència de la pintura. Una pintura que aporti emoció i sensibilitat a la vegada, sobretot fent-ho  des d’una vessant singularment  creativa.

Ramon Casalé

Associació Internacional de Crítics d’Art    

13.9.15

ÀMBIT Galeria d'Art - Intencions


GUANT DE SEDA, MÀ DE FERRO -  Jaume Vidal  DIARI AVUI

La pintura de Núria Guinovart (Barcelona 1961) està feta amb guant de seda, però amb mà de ferro. És lírica, però utilitza materials aspres, poc poètics, com ara el quitrà i el ciment.  Guinovart s'inscriu en un corrent de sensibilitat artística que cada cop més -sense caure en un ecologisme ortodox- aprofita materials de rebuig o creats per a altres finalitats. "Pots utilitzar elements que no són bonics d'entrada, però que pots transformar i portar al teu territori", explica l'artista.
Amb ciment i quitrà fa deu anys que hi treballa. La idea li va sorgir arran d'un viatge a Itàlia i de la fascinació que li van produir les escultures de ciment que va poder contemplar. Curiosament, un cop assabentats de la naturalesa dels materials amb què treballa, es tendeix a creure que els quadres serien objectes pesants, que no podrien penjar-se a qualsevol paret, però són d'una lleugeresa inversemblant.
Visualment, la primera impressió és trobar-nos davant una pintura amb un tractament convencional, però no és així. I aquí rau un dels atractius del seu treball, en què també utilitza líquids oxidants, com ara nitrat de ferro o nitrat de coure, que aporten un cromatisme de procedència alquímica, amb tota l'evocació ancestral que pot relacionar-se amb les reaccions químiques: Guinovart, a la recerca de la seva pedra filosofal, però no per aconseguir el somni de l'enriquiment material, sinó per trobar l'or de la grandesa artística. També incorpora serradures de ferro. La utilització del procés químic fa que per a l'artista cada obra sigui un misterio, que tracta de resoldre amb un final que s'ajusti las seis objectius, però en que és forra probable que aparegui algún element inexperat.  D'entrada, la manera d'elaborar l'obra trenca la frontalitat entre el llenç i l'artista, ja que el cimento, que es va assecant en ole procés de creación, necesita l'horitzontalitat del bastidor.  Aquest punt d'incertesa a l'hora d'aconseguir els resultats desitjats s'expressa en el títol de la mostea :Intencions.
Estilísticament, és curiós constatar com la pintura de Núria Guinovart és una singular barreja d'abstracció catalana contemporània. Hi trobem reflexos –subtils, però evidents– de Ràfols-Casamada, Hernàndez Pijuan o Josep Guinovart.
Els territoris sensitius que s'expressen als seus quadres són concebuts per l'artista com camins, el recorregut dels quals intenta que sigui planer. “M'agrada que els meus quadres siguin simples, gens rebuscats”, diu la pintora. Un camí que esdevé un personatge que circula pels universos de l'autora.
L'exposició es pot visitar fins l'11 d'abril a la galeria Àmbit de Barcelona (Consell de Cent, 282).
Oxigen
L'aire, l'oxigen, forma part també de la inexistent pinzellada de l'artista, que utilitza el procés d'oxidació per aconseguir subtils matèries que, sense tenir una referència concreta, ens parlen del pas del temps i els seus efectes. 

19.9.14

Una aposta pels valors eterns de la poesia - D'Ara i d'aquí


Núria Guinovart,
Foto: AMB ELS SEUS GRAVATS, A TINTA INVISIBLE JOSEP LOSADA.
Ens estem quedant orfes d’actituds creatives amb fondària. Només ens salven els gests sincers i honests d’alguns artistes hereus de la posició radical de Miró, amic dels poetes i defensor dels seus ideals i enemic de la cultura de la complaença. En l’art de Núria Guinovart (Barcelona, 1961), s’hi detecta bé aquest neguit de voler inquietar amb misteri i emoció. Aliada amb el ciment, les seves pintures revoquen la duresa i la fredor d’aquest material amb insinuacions del seu complex món interior. Guinovart sempre ens parla de la vida, de la vida en estat pur, amb les seves llums i amb les seves ombres. És una artista amb cor de poeta. I no és estrany, doncs, que en la seva nova aventura creativa, a l’entorn del gravat, hagi buscat un bon col·laborador: Enric Casasses.
L’artista s’ha submergit en sis poemes inèdits que li ha facilitat el poeta i, dels seus sentiments i pensaments, n’ha fet aflorar sis gravats que encomanen la força creativa d’una aposta vital i artística per la llibertat. Aquest projecte a quatre mans i dues ànimes, de títol Sensacions, s’ha traduït en una elegant edició de quinze exemplars numerats i en una exposició a Tinta Invisible (oberta fins al 8 de juny), una cooperativa entregada a l’enginy del gravat, en ple Raval barceloní. Casasses i Guinovart ens reconcilien amb mots i imatges (per exemple, l’amor!), el significat dels quals el brogit de la nostra època està entestat a manipular.
Artista que mai no fa escarafalls als reptes, Guinovart ha dedicat dos anys a gestar aquest llibre, i un altre de similar, conxorxat també amb les maneres del gravat. En lloc d’un poeta, però, va escollir un savi, el filòsof i crític d’art Arnau Puig, per trobar els estímuls d’un altre conjunt de gravats bellíssims que furguen en l’essència mateixa d’aquest mitjà artístic i en la seva raó de ser en l’era de les tecnologies. Pensar el gravat és, en sintonia amb Sensacions, una altra delicadesa que esberla mentalitats i estètiques monolítiques i que s’adreça, potser sí que a una minoria, però en tot cas a gent que, com diu Puig, sap que l’art ha de ser “un espill on hi ha el que cadascú té necessitat o hi vol trobar o veure”. MARIA PALAU
Tinta invisible
Situat al carrer Lleó, 6, Tinta Invisible és un espai de pulsió artística amb disset anys de recorregut. S’hi desplega l’art del gravat en totes les seves facetes. Té cinc fars creatius: Martí Guinovart, Joan Moreno, Àngels Arroyo, Ricard Ibernon i Sesé Rubio.

17.6.14

Tinta Invisible SCCL





SENSACIONS [ poemes i gravats ]     

Enric Casasses i Núria Guinovart 
Hi ha moments comuns en totes les manifestacions artístiques. L’excepcional i singular força expressiva de l’Enric, fou l’origen per iniciar aquesta tasca, aquest recull de poemes i gravats que porta per títol [SENSACIONS]  El meu propòsit ha estat plasmar mitjançant el gravat, imatges que els seus poemes em suggerien, les impressions que m’assaltaven a la ment, mitjançant els sentits. L’obra d’art s’ha de deixar oberta al misteri i que cadascú la interpreti segons la seva sensibilitat.
Llibre amb sis poemes de Enric Casasses i sis gravats de Núria Guinovart, 
Estampats en el taller de Joan Barbarà  
Número total d’exemplars editats:- 15 exemplars numerats des de 1/15 al 15/15, 3 P.A., 2 H.C., 1 Bat.


15.12.13

Galeria Ignasi de Lassaletta - Barcelona


 PENSAR EL GRAVAT

Presentació del llibre "Pensar el Gravat"
amb textos d'Arnau Puig i gravats de Núria Guinovart
estampats en el taller de Joan Barbarà.

Inauguració dia 12 de desembre 2013

 L'acte serà presentat per Arnau Puig i Raimond Maragall


23.5.13

ÀMBIT Galeria d'Art




19.5.13

Sala Parés - Barcelona



"El sentit del lloc i el temps"
“És un repte, un pas més, un valor afegit que reforça l’obra i li dóna, sense sortir dels meus esquemes, un llenguatge nou”
Exposició del 28 de maig fins el 22 de juny 2013
Inauguració dimarts 28 de maig a les 19:30 h
SUGGESTIÓ I EVOCACIÓ
Maria Palau

Núria Guinovart exposa la seva proposta pictòrica, aliada amb el ciment, a la Sala Parés.         
Núria Guinovart (Barcelona 1961) va sentir la crida de l'art al taller de pintura del seu avi. Fascinada per l'olor que impregnava aquell espai, la petita Núria va assumir que aquell seria el seu camí, no tant per comunicarse com per conèixer-se a si mateixa.  L'encanteri d'aquell perfum encara perdura i continua sent la llavor de l'energia interior que atresoren els seus quadres. Allò viscut és el que dota de personalitat el seu treball artístic, dominat sempre per la pressió de la recerca de nous llenguatges plàstics.  Guinovart no ha sigut una artista conformista.  És que condueix a algun lloc, la resignació, en el món de l'art?  Tampoc no ha fet un lleig a l'atzar i a la casualitat quan li han insinuat noves possibilitats per al seu procès creatiu. Fa uns anys, un viatge a Itàlia per apprendre encàustica va sacsejar la seva consciència artística.  Va descobrir unes escultures de ciment i va decidir convertir aquest material en la raó de ser del seu projecte pictòric.
Un cop va haver aconseguit - i no va ser precisament fàcil - dominar el ciment, o millor dit, entendre i fer ressaltar la seva recòndita bellesa amb l'ajuda de ceres i quitrà i, sobretot, amb el desig de suavitzar-lo tot llimant-lo persistentment, Guinovart va obrir una nova dimensió pictòrica sotmesa a un procés de depuració radical que prioritza allò essencial. No hi ha espai per a l'anècdota en els seus paisatges amarats de silenci, i no pas de buit, per escoltar i escoltar-se, no sempre ben bé allò que més ens complauria escoltar. Són paisatges de l'ànima, sense escorses que descobreixin i manipulin els seus estats. L'espectador té la sensació que es pot perdre en l'interior d'aquestes obres, de gran sensualitat i influx poètic, però, i això és indispensable, li exigeixen que prèviament s'hi involucri i que hi dediqui temps. Els quadres de Guinovart demanen una mirada lenta, tranquil.la i sense angoixes, per enriquir-se amb els seus detalls i per capbussar-se en una experiència artística de pura suggestió i evocació.

Núria Guinovart presenta ara les seves obres de producción més recent a la Sala Parés de Barcelona (Sentit del llic i el temps, fins el pròxim 25 de juny), en les quals, i per primer cop, ha incorporat color, no pas per desafiar les subtileses del ciment, sinó justament per acompanyar-les i per sumar-hi una càrrega afegida d'elegància.  Guinovart està fent evolucionar una aventura pictòrica molt interessant, complexa i rica en paradoxes, i sobretot molt personal i lliure, allunyada de les obsoletes tensions entre la figuració i l'abstracció, amatent a uns nous temps de sorolls en què la pintura, el millor que pot aportar és reflexió i serenor.

A la sang
Núria Guinovart pertany a una familia d'artistes, i defensa smb orgullo aquesta herència.  El seu cognom delata el seu parentesc amb Josep Guinovart, cosí germà del seu pare.  De totes maneres, els seus plantejaments pictòrics estan molt allunyats.

Publicat a PUNT AVUI Cultura  14/6/13

13.3.13

Galeria Marges U - Cadaques


10.3.13

Castell del Remei



8.1.13

Galerie Martine Namy-Caulier - Paris



36 rue des Saints Pères  | Saint-Germain-des-prés
75007 PARIS
Es un plaer informar-vos, que la meva obra gràfica
es present a la Galerie Martine Namy-Caulier

11.12.12

Auditori de Montcada i Reixac



Em complau informar-vos de la meva propera exposició, que tindrà lloc a 
l'Auditori Municipal de Montcada i Reixac.
Inauguració el día 15 de gener a les 19:30 h.
Plaça de l'Església,  12
Montcada i Reixac

La meva anterior mostra a l'Auditori de Montcada l'any 2008,
em va ser concedida amb motiu d'haver aconseguit el 1e Premi de Pintura Joan Ramon Masoliver 2007.

Fragment del text que va fer Ramon Casalé per a l'ocasió.


"quan hom veu el treball de Núria Guinovart entén que l’art té moltes vessants, molts camins creatius, i que això fa que mantinguem obertes les portes a noves maneres de representar-lo, que no tot estar immers amb la lluita estèril de la confrontació abstracció-figuració, sinó que la idea de pintura va més enllà, que existeixen més formes d’entendre l’art i no dirigir-lo en una sola direcció. Per sort, Núria Guinovart ho ha entès perfectament, i deixa clar que el silenci i la reflexió són els millors antídots per contemplar assossegadament l’obra d’art".


Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art
Novembre 2007


Ahir es va inaugurar a lAuditori de Montcada i Reixac una exposició temporal protagonitzada per la pintora Núria Guinovart. La proximitat de la mostra amb el famóbarco de lempresa cimentera Asland, és pura anècdota, però genera reflexions interessants sobre els usos que hom pot donar a larena grisa i la riquesa que pot derivar-ne, en la pintura. Guinovart escampa sobre la tela una capa fina de ciment, sobre la que treballa, fa incisions i intenta provocar accidents expressius.
Lartista recorda que lAuditori lha visitat ja dues vegades. La primera va ser el 2008 en motiu de ser la guanyadora del Premi de Pintura Joan Ramon Masoliver 2007. Hi torna cinc anys després amb el seu mateix discurs pictòric, però més madur i consolidat. Lartista ens confessa que el Premi li va servir per veure que la seva obra tenia bona rebuda i li va donar ales per seguir endavant, amb més seguretat.
Aquesta reflexió podria semblar errònia per un poeta com Rilke que en la seva Cartes a un jove poeta, detesta la crítica i emfatitza lexpressió artística personal més genuïna, sense més avals que els propis interns. Però, per mi els artistes són encara més bons, si són capaços de traduir el seus impulsos interns en un llenguatge comunicatiu i amb empatia amb el voltant, sense perdre la sinceritat en un mateix. De manera que el feedback dels espectadors i el seu judici, sigui o no basat en prejudicis, sempre dóna pistes.
Tornem a Montcada: Núria Guinovart hi ha portat obra recent, realitzada entre el 2011 i el 2012. Segons ens explica ella mateixa, ha donat més pes, que en altres mostres, a la seva incursió al gravat calcogràfic on juga a traduir la duresa, el tacte aspre i les incisions sobre el ciment. El material, les textures i el dibuix lineal són les lletres de les pintures de Guinovart. En el gravat es recobreixen dun aire més racional. 
Però hi ha hagut evolució en lobra de Guinovart en aquests cinc anys?  Potser a primer cop dull ens semblaran bastant iguals. Però si entrem a comparar,  apreciarem un tipus diferent de línies: més erosió i càstig en lobra del 2008, més simplificat ara. Sha de tenir en compte que el dibuix sobre el ciment no obeeix tant a latzar com a la guia dun discurs intern de lartista, que pensa en una situació, en un sentiment, una idea. No es tracta descampar el ciment i ratllar-lo, sense sentit. El dibuix expressa un estat i el ciment ho potencia amb el seu discurs de grisos i textures.
Darrera de laire natural de les peces hi ha un procés de creació constructiva. El que Guinovart té clar és que el seu camí es va fent a poc a poc, i que no té, perquè haver-hi canvis dràstics en el seu discurs. Pollock va seguir sempre un discurs semblant, també, i els canvis es van anar introduint poc a poc. Són discursos, potser generats amb nervis diferents, però crescuts de forma bastant similar als arbres: van creixent tot i les tempestes i els rigors del clima i lambient. L'Auditori de Montcada és a la plaça de l'Esgésia, 12.

Aleix Mataró
Crític d’Art

Associació Internacional de Crítics d’Art

3.12.12

Explota les possibilitats plástiques del ciment - Laura Grau

AUDITORI MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXAC

L’artista Núria Guinovart explota les possibilitats plàstiques del ciment

L’autora barcelonina va guanyar el Premi de Pintura Juan Ramon Masoliver al 2007


D'esquerra a dreta, l'alcaldessa, Raimond Maragall, Núria Guinovart i Daniel Moly.

L’artista plàstica Núria Guinovart, que va guanyar el Premi de Pintura Juan Ramón Masoliver al 2007, ha tornat a l’Auditori Municipal cinc anys després de la seva primera exposició a Montcada per mostrar una nova sèrie d’obres fetes amb ciment i quitrà i la tècnica del gratagge –que consisteix a rascar la superfície de la tela. En aquesta segona mostra, Guinovart continua investigant les possibilitats plàstiques del ciment, introduint canvis visibles: les obres són més lluminoses, gràcies a la descoberta d’una nova pàtina de blancs; les rascades són més gruixedes, senzilles i concretes i apareixen nous signes en forma de traços prims. “Crec que aquesta mostra posa de relleu que em sento molt més segura i lliure a l’hora de treballar amb aquesta tècnica, que vaig començar a investigar al 2005”, va explicar Guinovart.

L’artista ha fet un pas més i s’ha atrevit a traslladar al gravat –tècnica que practica per primera vegada– l’efecte de les obres en ciment, tal com es pot apreciar en els 8 treballs que integren la mostra. Per fer-ho va formar-se prèviament a tallers de gravadors reconeguts com Ignasi Aguirre i Joan Barberà. “El resultat m’agrada i és un nou camí que se m’obre”, va dir. La inauguració es va fer el 15 de gener amb la presència de l’alcaldessa, María Elena Pérez (PSC), el regidor de Cultura i Patrimoni, Daniel Moly (CiU) i el marxant de l’artista, Raimond Maragall. La mostra es podrà visita fins al 24 de febrer.
16/1/13  LAURA GRAU

14.6.12


Galeria d'Art Contemporani  DOLORS VENTÓS

Exposició del 24 de març fins al 2 de maig 2012



"Penso, que en el seu art, hi ha sentit, instint, desig,
voluntat i propòsit, tot això ho porta sempre present."
Raimond Maragall

24.5.12


Galeria JOAN PLANELLAS
Tossa de Mar - Girona


Exposició del 31 de març al 26 d'abril de 2012
inauguració dia 31 de març a les 19:30 h.

www.galeriajoanplanellas.com

11.5.12

30.3.12


Aquest any i per primer cop, tinc el plaer de participar amb SETBA Zona d'art
 a la III ª edició de la fira del llibre d'art i disseny ARTS LIBRIS 2012,
que tindrà lloc el proper divendre dia 20 d'abril, a les 17 h. a
l'Arts Santa Mònica.

www.artslibris.cat