L’obra pictòrica de Núria
Guinovart és, des dels seus orígens, una exploració de l’espai, un espai entès
en el sentit més filosòfic del terme, com l’oposició entre el ple i el buit. I aquesta
recerca és el que havia expressat en la seva obra anterior amb imatges
contundents, ben vertebrades, enriquides pel tractament de la matèria, per les
traces, relleus i textures que delimiten el territori dels seus quadres.
El seu món plàstic, però,
assoleix en els treballs més recents una nova dimensió, molt
més penetrant i intensa, perquè tot i que segueix utilitzant matèries tan
sòrdides com el ciment, el quitrà i la pólvora, les implementa amb el color,
que administra de manera molt controlada pel que fa als tons. Això li permet
mostrar uns espais que no són genèrics, sinó que són viscuts (físicament o
mental), com es posa de manifest en el mateix títol d’aquesta sèrie i en el de cadascun
de les obres que la integren: “Lloc proper”, “Cel rogent”, “Paisatge de
matinada”, “Corredor secret”, “Jo em quedaré aquí”, “Paisatge somiat”...
L’experiència pictòrica de Núria
Guinovart sempre l’ha portada a buscar el sentit del lloc en relació al temps, de
l’espai en un moment i en unes circumstàncies determinades, i a articular un
discurs poètic íntim, profund, carregat de sentiments, que aconsegueix que la
matèria parli, i encara que segueix emprant una gramàtica de mínims (grans
faixes horitzontals i/o verticals i línies i traços austers i enèrgics), el seu
cosmos gairebé minimalista, es veu vigoritzat ara per les masses de color que,
juntament amb el rastre i la petjada, construeixen les seves obres i permeten
albirar nous horitzons a la seva pintura.
Daniel Giralt-Miracle
Daniel Giralt-Miracle
No hay comentarios:
Publicar un comentario